Máster Universitario de Investigación en Sistemas y Productos Forestales (Lérida)
Universitat de Lleida
DFP_
DFP_
Inroducción
La sociedad necesita técnicos e investigadores capaces de aprovechar los recursos que la Naturaleza ofrece al hombre en el ámbito forestal y medioambiental para gestionarlos de una manera mas razonable. Para llevar a término esta tarea, se pensaba antes que estos técnicos debían obtener nuevas variedades de plantas, para conseguir mayores rendimientos, o gestionar los bosques para obtener mejores producciones. Últimamente, la prioridad se basa en el mantenimiento de los sistemas, como se dice actualmente, en su sostenibilidad. Este cambio obliga a programar una educación e investigación forestal en los siguientes campos:
• mantenimiento de los ecosistemas forestales
• mantenimiento de las especies o grupos de especies de los ecosistemas, sin olvidar los aspectos productivos
• conservar y regenerar los lugares alterados por las catástrofes naturales
• mantener el desarrollo rural en las zonas agro-forestales y la estabilidad de sus poblaciones
Interés y relevancia científico-profesional
La sociedad necesita técnicos e investigadores capaces de aprovechar los recursos que la Naturaleza ofrece al hombre, para obtener y transformar productos de las superficies forestales de una manera sostenible. Para llevar a cabo esta labor, se pensaba antes que estos técnicos tenían que dirigir las explotaciones, con el único objetivo de conseguir la máxima producción, la máxima productividad en los productos transformados y los mayores beneficios económicos. Pero, según las conclusiones de la 5ª Conferencia del Consorcio Internacional en Agricultura y Ciencias relacionadas de Europa, que tuvo lugar en Weinestepham (Alemània)en 2001 (“ Perspectives for Higher Education in the Sciences applied to Agriculture, Food and Nature”), para modernizar los curricula y los programas de investigación de la UE, era necesario que se hiciera un cambio en los sistemas de manejo de los productos y sistemas forestales, desarrollando una producción sostenible y una protección del medioambiente.
En la docencia del master intervienen 6 departamentos de la UdL. Los profesores implicados son miembros de 10 grupos de investigación del ámbito forestal, entre los cuales hay 6 Grupos Consolidados de la Generalitat de Catalunya, participan en 11 proyectos en el último trienio (sin contabilizar los aprobados en el año 2006), la mayoría con financiación de convocatorias competitivas internacionales y nacionales y han sido directores de 12 tesis doctorales.
También se prevé la participación de investigadores y profesionales de instituciones no universitarias, que desarrollan su actividad en materias propias del master. Entre ellos podemos citar a: CTFC, IRTA, CSIC, CREAF, Centre de la Propietat Forestal , Departament d‘Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Medi Ambient i Habitatge, INIA y servicios de investigación agraria, forestal y medioambiental de las diferentes comunidades autónomas.
Salidas profesionales
La continuación lógica de los estudiantes de este master es la realización de la Tesis Doctoral, en cualquiera de los programas de doctorado relacionados con esta temática. La formación adquirida les permitirá, también, trabajar en los departamentos de investigación de empresas y universidades.
La sociedad necesita técnicos e investigadores capaces de aprovechar los recursos que la Naturaleza ofrece al hombre en el ámbito forestal y medioambiental para gestionarlos de una manera mas razonable. Para llevar a término esta tarea, se pensaba antes que estos técnicos debían obtener nuevas variedades de plantas, para conseguir mayores rendimientos, o gestionar los bosques para obtener mejores producciones. Últimamente, la prioridad se basa en el mantenimiento de los sistemas, como se dice actualmente, en su sostenibilidad. Este cambio obliga a programar una educación e investigación forestal en los siguientes campos:
• mantenimiento de los ecosistemas forestales
• mantenimiento de las especies o grupos de especies de los ecosistemas, sin olvidar los aspectos productivos
• conservar y regenerar los lugares alterados por las catástrofes naturales
• mantener el desarrollo rural en las zonas agro-forestales y la estabilidad de sus poblaciones
Interés y relevancia científico-profesional
La sociedad necesita técnicos e investigadores capaces de aprovechar los recursos que la Naturaleza ofrece al hombre, para obtener y transformar productos de las superficies forestales de una manera sostenible. Para llevar a cabo esta labor, se pensaba antes que estos técnicos tenían que dirigir las explotaciones, con el único objetivo de conseguir la máxima producción, la máxima productividad en los productos transformados y los mayores beneficios económicos. Pero, según las conclusiones de la 5ª Conferencia del Consorcio Internacional en Agricultura y Ciencias relacionadas de Europa, que tuvo lugar en Weinestepham (Alemània)en 2001 (“ Perspectives for Higher Education in the Sciences applied to Agriculture, Food and Nature”), para modernizar los curricula y los programas de investigación de la UE, era necesario que se hiciera un cambio en los sistemas de manejo de los productos y sistemas forestales, desarrollando una producción sostenible y una protección del medioambiente.
En la docencia del master intervienen 6 departamentos de la UdL. Los profesores implicados son miembros de 10 grupos de investigación del ámbito forestal, entre los cuales hay 6 Grupos Consolidados de la Generalitat de Catalunya, participan en 11 proyectos en el último trienio (sin contabilizar los aprobados en el año 2006), la mayoría con financiación de convocatorias competitivas internacionales y nacionales y han sido directores de 12 tesis doctorales.
También se prevé la participación de investigadores y profesionales de instituciones no universitarias, que desarrollan su actividad en materias propias del master. Entre ellos podemos citar a: CTFC, IRTA, CSIC, CREAF, Centre de la Propietat Forestal , Departament d‘Agricultura, Ramaderia i Pesca, Departament de Medi Ambient i Habitatge, INIA y servicios de investigación agraria, forestal y medioambiental de las diferentes comunidades autónomas.
Salidas profesionales
La continuación lógica de los estudiantes de este master es la realización de la Tesis Doctoral, en cualquiera de los programas de doctorado relacionados con esta temática. La formación adquirida les permitirá, también, trabajar en los departamentos de investigación de empresas y universidades.
OBLIGATÒRIES
Hores
presencials
Curs Denominació Matèries Itinerari Crèdits
ECTS Hores de
professor
Hores de
treball
autònom
de
l’estudiant
Organització
Hores Tipus Avaluació Breu descripció del contingut
Departament
encarregat de la
docència
Universitat
encarregada
Docència
MÒDUL I. Introducció a la Metodologia
Científica 10
1 Localització, maneig, presentació i publicació
d’informació científica R 5 50 75 Aula.
Informàtica.
Presentació escrita
i oral d’exercicis
Localització d’informació científica.
Presentació d’informació científica en
forma escrita (tesis doctorals, articles
científics, pòsters) i en forma oral
(comunicacions orals). La necessitat de
publicar: essència del treball i control de
qualitat. Relacions entre docència i
investigació. Què és una publicació
científica: Diferències amb altres
publicacions. Mètode IMRD. Elecció de
la revista adequada. Autories i
responsabilitat intel·lectual. Les seccions
d’una comunicació. Aspectes generals i
actituds recomanables sobre la
preparació de manuscrits. Qüestions
d’estil generals. Qüestions ètiques
generals. Aspectes posteriors a
l’escriptura del manuscrit. Interpretar les
cartes de l’editor: revisions i rebuigs.
Preparació de projectes d’investigació.
PVCF
QUIMICA
Coordinador:
G. Slafer
UdL
1 Disseny de experiments i anàlisi multivariant de
dades mediambientals i de sistemes forestals R 5 50 75 Aula.
Informàtica.
Presentació
d’exercicis
Introducció al SAS. Estadística i
inferència bàsica. Disseny
d’experiments. Regressió. Tècniques
multivariants. Estadística no paramètrica.
Mostreig.
PVCF
I. Romagosa UdL
MÒDUL II. Tecnologia Forestal R 15
1
Tendències del sector forestal en el context de
canvi global R 2,5 25 37,5 Aula Presentació
d’exercicis
El curs presenta una visió del món
forestal a escala mundial, europea i
mediterrània. Estadístiques, mercats,
eines i noves percepcions de l'àmbit
forestal, seran analitzes en el present i en
el context d'un canvi futur. També es
discuteixen aspectes de l'efecte del canvi
global en els ecosistemes, biodiversitat i
gestió de les superfícies forestals.
PVCF, CTFC
J. A. Bonet UdL, CTFC
CEAM, UPV
MATÈRIES OBLIGATÒRIES
1 Instrumentació en fisiologia ambiental R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Coneixements de les eines i aparells per
l’estudi de la coberta vegetal i paràmetres
ambientals. Sistema radicular. Contingut
i potencial del aigua dins el sòl.
Conductivitat hidràulica. Radiació. LAI:
medidors de l'àrea foliar, ceptómetros.
Polarímetres, ull de bou. Mesura de
l'estrès: “spad”, temperatura, poròmetre,
camera “scholander”, isòtops (C14 i
C13). Fotosíntesi neta. Transpiració.
Flux de saba i altres mesures del tronc.
Automatització i recol•lecció de dades:
registradors de dades i introducció de
dades en l'ordinador.
HBJ
J. Costa UdL
1 Tècniques bàsiques en la investigació animal i
faunística R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Introducció a les particularitats del
disseny, la presa de dades i l'anàlisi de
laboratori i l'estadística dels experiments
amb animals. Particularitats i restriccions
del disseny d'experiments amb animals.
Presa de dades sobre producció i sanitat
animal. Tècniques de laboratori per a
l'anàlisi dels productes animals. Anàlisi
estadística de dades procedents
d'experiments amb animals.
PRODAN
D. Villalba UdL
1 Tècniques de caracterització i identificació de
productes naturals R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Fonaments de l’Espectroscopia. Ús de
l’infraroig (IR). L’infraroig proper (NIR)
com a mètode ràpid per al control de
productes naturals. Ressonància
magnètica nuclear (RMN). Anàlisi
Elemental. Absorció i Emissió Atòmica.
ICP.
QUÍMICA
J. Puy UdL
1 Tècniques de microscòpia aplicades a la producció
agrària R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Fonaments dels diferents tipus de
microscopis òptics i electrònics.
Tècniques bàsiques per a l’observació de
mostres. Aplicacions pràctiques de les
diferents tècniques.
PVCF
P. Muñoz UdL
MATÈRIES OBLIGATÒRIES
1 Tècniques de conservació de sòls i aigua R 5 50 75
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Formació bàsica i metodològica en les
interaccions sòl - aigua i els processos
hidrològics més importants relacionats
amb l’ús, maneig i conservació de sòls i
aigua, amb diferents fines agrícoles,
forestals i de protecció del medi ambient.
Identificació i avaluació dels processos
de degradació de sòls i aigua, utilitzant
índex de qualitat i models. Anàlisi de les
limitacions i possibilitats de l’ús de
models de simulació, tant empírics com
basats en processos hidrològics, per a
predir els processos de degradació, en
particular els d’ erosió hídrica,
salinització, sodificació i contaminació
MACS
I. Pla UdL
MÒDUL III. Tesis del Màster
1 Projecte final d’estudis R 20 40 460 Laboratori.
Camp Projecte
Treball experimental de caire científic
que serà tutorat per un professor del
máster
Tots els
departaments
implicats
UdL
MÒDUL IV.
MATERIES OPTATIVES
El estudiant haurà d’escollir un total de 15 ECTS d’aquest grup
1 Ampliació de Patologia Forestal. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Conceptes de sanitat forestal. Tècniques
avançades de lluita contra les malalties
forestals.
Conceptes de sanitat forestal. Tècniques
avançades de control de les malalties
forestals.
PVCF
C. Colinas UdL
1
Anàlisi de la diversitat vegetal en el paisatge
agrícola. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Anàlisi estructural del paisatge i les
comunitats vegetals. Relacions funcionals
entre els espais agrícoles i els espais naturals.
Espècies vegetals en expansió. Espècies
amenaçades i estratègies de conservació.
HBJ
J. A. Conesa UdL
1
Aplicacions de les tècniques SIG i teledetecció a
l’agricultura i el medi ambient. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica. Presentació
d’exercicis
Utilització de les sistemes de informació
geogràfica al camp de les superfícies
forestals.
Resolució de casos pràctics mitjançant
programes específics de SIG i teledetecció
sobre anàlisi i planificació territorial en el
camp de les aplicacions forestals.
MACS
J.A. Martínez UdL
1
Biodiversitat. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Concepte de biodiversitat. Mètodes d’estudi.
Reptes de l’estudi de la biodiversitat. Futur.
PRODAN
PVCF
R. Fanlo
UdL
1
Bioquímica ecològica. R 2,5 25 37,5
Aula.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
La Planta i l'adaptació bioquímica a l'entorn.
Toxines de les plantes i efectes sobre els
animals. Defensa de les plantes i resposta
animal
Interacció hormonal entre plantes i animals.
Preferències alimentaries i d'oviposició dels
insectes. Bioquímica de la pol·linització.
Feromones i secrecions defensives dels
animals. Interacció bioquímica entre plantes
superiors. Interacció bioquímica entre plantes
i microorganismes.
QUÍMICA
M. Riba UdL
1
Biotecnología vegetal. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Conceptes, equipaments, limitacions i
estratègies. Micropropagació, sanejament i
plantes lliures de patògens. Biotransformació,
bioremedació, producció in vitro de fàrmacs.
Biotecnologia i bioseguretat
HBJ
A. Pelacho UdL
1 Canvi climàtic i d’ús del sòl en ecosistemes
agrícoles i forestals. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Estudi dels paràmetres que identifiquen el
canvi climàtic i els relacionen amb el futur ús
de les superfícies forestals
HBJ, CTFC
M. T. Sebastià UdL, CTFC
1
Creació de models digitals del terreny (MDT). R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Models digitals del terreny (MDT). Sistemes
de coordenades de referència. Models digitals
d'elevacions (MDE). Captació de dades.
Mètodes d'interpolació.
EAGROF
Manel Ribes UdL
1
Eines per al manteniment de la diversitat i
producció en prats i pastures de muntanya. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Aplicació de les tècniques de mostreig per a
l'anàlisi de producció i diversitat en prats i
pastures. Estudi de les pràctiques
agroramaderes realitzades i la seva influència
sobre la composició d'altres comunitats.
Coneixement de les comunitats de prats i
pastures en ambients de muntanya des del
punt de vista florístic i productiu.
Problemàtica dels ambients de prats i pastures
en la muntanya. Tipologia de prats/pastures
al Pirineu Central. Descripció del maneig i
calendari de gestió. Metodologies per a
l'anàlisi de la vegetació des del punt de vista
de la composició florística, producció i
qualitat. Mostreig de camp i anàlisi de
resultats.
PVCF
C. Chocarro UdL
1
Hidrologia de les avingudes: Mètodes d’Anàlisi i
Avaluació riscs. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Processos de generació d'avingudes
hidrològiques. Índexs de magnitud. Anàlisi a
diferents escales espacial i temporal.
Funcions de probabilitat del risc. Models de
simulació. Delimitació dels espais
inundables.
MACS
C. Balasch UdL
1
La investigació aplicada a la gestió de sistemes
forestals. R 2,5 25 37,5 Aula.
Informàtica.
Presentació
d’exercicis
Fites del sector forestal i línies prioritaries
d’investigació. Models de creixement de
massa arbòria. Models de creixement d’arbres
individuals. Conservació de recursos
genètics.
PVCF
A. Aunós UdL
1 Monitorització de sistemes ambientals R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori
Presentació
d’exercicis
Classificació i característiques dels sistemes
ambientals i dels contaminants. Indicadors
fisicoquímics. Interacció entre partícules
col·loidals en suspensió: coagulació i
filtració. Matèria orgànica natural. Processos
redox biòtics i químics. Transport i bescanvi
entre fases. Equilibris de complexació
específica i inespecífica. Cicles, regulació i
paper biològic de metalls traça i de
compostos orgànics. Biodisponibilitat i
toxicitat. Presa de mostres. Tècniques
analítiques per contaminants. Mesuraments al
laboratori, al camp i in situ.
QUÍMICA
J. Galceran UdL
1 Tecnologies per l’estudi i la caracterització dels
materials lignocel·lulocics R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Tecnologies per l'estudi i la caracterització
dels materials lignocellulosics. Química dels
materials lignocellulosics. Caracterització en
estat sòlid. Caracterització en estat líquid.
Mètodes degradants. Altres mètodes.
EAGROF
C. Iglesias UdL
1 Sistemes i Sensors per Caracteritzar la Vegetació R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Introducció als sistemes electrònics. -
Introducció als sensors i transductors.
Principis físics de la detecció de la vegetació.
Principals paràmetres vegetals susceptibles de
medir-se. Sistemes i sensors per caracteritzar
les plantes. Sensores remots. Simulació de la
vegetació.
EAGROF
J.R. Rosell UdL
1 Teledetecció i Inventari forestal Avançats R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Panoràmica de les tècniques i coneixements
científics existents actualment per a
l’inventari i caracterització dels recursos
forestals, ja sigui mitjançant mesuraments
presos en parcel·les terrestres o mitjançant
l’aplicació de la teledetecció (tant fotografies
aèries com imatges de satèl·lit) en les
diferents regions de l’espectre
electromagnètic que resulten d’utilitat.
Hores
presencials
Curs Denominació Matèries Itinerari Crèdits
ECTS Hores de
professor
Hores de
treball
autònom
de
l’estudiant
Organització
Hores Tipus Avaluació Breu descripció del contingut
Departament
encarregat de la
docència
Universitat
encarregada
Docència
MÒDUL I. Introducció a la Metodologia
Científica 10
1 Localització, maneig, presentació i publicació
d’informació científica R 5 50 75 Aula.
Informàtica.
Presentació escrita
i oral d’exercicis
Localització d’informació científica.
Presentació d’informació científica en
forma escrita (tesis doctorals, articles
científics, pòsters) i en forma oral
(comunicacions orals). La necessitat de
publicar: essència del treball i control de
qualitat. Relacions entre docència i
investigació. Què és una publicació
científica: Diferències amb altres
publicacions. Mètode IMRD. Elecció de
la revista adequada. Autories i
responsabilitat intel·lectual. Les seccions
d’una comunicació. Aspectes generals i
actituds recomanables sobre la
preparació de manuscrits. Qüestions
d’estil generals. Qüestions ètiques
generals. Aspectes posteriors a
l’escriptura del manuscrit. Interpretar les
cartes de l’editor: revisions i rebuigs.
Preparació de projectes d’investigació.
PVCF
QUIMICA
Coordinador:
G. Slafer
UdL
1 Disseny de experiments i anàlisi multivariant de
dades mediambientals i de sistemes forestals R 5 50 75 Aula.
Informàtica.
Presentació
d’exercicis
Introducció al SAS. Estadística i
inferència bàsica. Disseny
d’experiments. Regressió. Tècniques
multivariants. Estadística no paramètrica.
Mostreig.
PVCF
I. Romagosa UdL
MÒDUL II. Tecnologia Forestal R 15
1
Tendències del sector forestal en el context de
canvi global R 2,5 25 37,5 Aula Presentació
d’exercicis
El curs presenta una visió del món
forestal a escala mundial, europea i
mediterrània. Estadístiques, mercats,
eines i noves percepcions de l'àmbit
forestal, seran analitzes en el present i en
el context d'un canvi futur. També es
discuteixen aspectes de l'efecte del canvi
global en els ecosistemes, biodiversitat i
gestió de les superfícies forestals.
PVCF, CTFC
J. A. Bonet UdL, CTFC
CEAM, UPV
MATÈRIES OBLIGATÒRIES
1 Instrumentació en fisiologia ambiental R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Coneixements de les eines i aparells per
l’estudi de la coberta vegetal i paràmetres
ambientals. Sistema radicular. Contingut
i potencial del aigua dins el sòl.
Conductivitat hidràulica. Radiació. LAI:
medidors de l'àrea foliar, ceptómetros.
Polarímetres, ull de bou. Mesura de
l'estrès: “spad”, temperatura, poròmetre,
camera “scholander”, isòtops (C14 i
C13). Fotosíntesi neta. Transpiració.
Flux de saba i altres mesures del tronc.
Automatització i recol•lecció de dades:
registradors de dades i introducció de
dades en l'ordinador.
HBJ
J. Costa UdL
1 Tècniques bàsiques en la investigació animal i
faunística R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Introducció a les particularitats del
disseny, la presa de dades i l'anàlisi de
laboratori i l'estadística dels experiments
amb animals. Particularitats i restriccions
del disseny d'experiments amb animals.
Presa de dades sobre producció i sanitat
animal. Tècniques de laboratori per a
l'anàlisi dels productes animals. Anàlisi
estadística de dades procedents
d'experiments amb animals.
PRODAN
D. Villalba UdL
1 Tècniques de caracterització i identificació de
productes naturals R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Fonaments de l’Espectroscopia. Ús de
l’infraroig (IR). L’infraroig proper (NIR)
com a mètode ràpid per al control de
productes naturals. Ressonància
magnètica nuclear (RMN). Anàlisi
Elemental. Absorció i Emissió Atòmica.
ICP.
QUÍMICA
J. Puy UdL
1 Tècniques de microscòpia aplicades a la producció
agrària R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Fonaments dels diferents tipus de
microscopis òptics i electrònics.
Tècniques bàsiques per a l’observació de
mostres. Aplicacions pràctiques de les
diferents tècniques.
PVCF
P. Muñoz UdL
MATÈRIES OBLIGATÒRIES
1 Tècniques de conservació de sòls i aigua R 5 50 75
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Formació bàsica i metodològica en les
interaccions sòl - aigua i els processos
hidrològics més importants relacionats
amb l’ús, maneig i conservació de sòls i
aigua, amb diferents fines agrícoles,
forestals i de protecció del medi ambient.
Identificació i avaluació dels processos
de degradació de sòls i aigua, utilitzant
índex de qualitat i models. Anàlisi de les
limitacions i possibilitats de l’ús de
models de simulació, tant empírics com
basats en processos hidrològics, per a
predir els processos de degradació, en
particular els d’ erosió hídrica,
salinització, sodificació i contaminació
MACS
I. Pla UdL
MÒDUL III. Tesis del Màster
1 Projecte final d’estudis R 20 40 460 Laboratori.
Camp Projecte
Treball experimental de caire científic
que serà tutorat per un professor del
máster
Tots els
departaments
implicats
UdL
MÒDUL IV.
MATERIES OPTATIVES
El estudiant haurà d’escollir un total de 15 ECTS d’aquest grup
1 Ampliació de Patologia Forestal. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Conceptes de sanitat forestal. Tècniques
avançades de lluita contra les malalties
forestals.
Conceptes de sanitat forestal. Tècniques
avançades de control de les malalties
forestals.
PVCF
C. Colinas UdL
1
Anàlisi de la diversitat vegetal en el paisatge
agrícola. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Anàlisi estructural del paisatge i les
comunitats vegetals. Relacions funcionals
entre els espais agrícoles i els espais naturals.
Espècies vegetals en expansió. Espècies
amenaçades i estratègies de conservació.
HBJ
J. A. Conesa UdL
1
Aplicacions de les tècniques SIG i teledetecció a
l’agricultura i el medi ambient. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica. Presentació
d’exercicis
Utilització de les sistemes de informació
geogràfica al camp de les superfícies
forestals.
Resolució de casos pràctics mitjançant
programes específics de SIG i teledetecció
sobre anàlisi i planificació territorial en el
camp de les aplicacions forestals.
MACS
J.A. Martínez UdL
1
Biodiversitat. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Concepte de biodiversitat. Mètodes d’estudi.
Reptes de l’estudi de la biodiversitat. Futur.
PRODAN
PVCF
R. Fanlo
UdL
1
Bioquímica ecològica. R 2,5 25 37,5
Aula.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
La Planta i l'adaptació bioquímica a l'entorn.
Toxines de les plantes i efectes sobre els
animals. Defensa de les plantes i resposta
animal
Interacció hormonal entre plantes i animals.
Preferències alimentaries i d'oviposició dels
insectes. Bioquímica de la pol·linització.
Feromones i secrecions defensives dels
animals. Interacció bioquímica entre plantes
superiors. Interacció bioquímica entre plantes
i microorganismes.
QUÍMICA
M. Riba UdL
1
Biotecnología vegetal. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Conceptes, equipaments, limitacions i
estratègies. Micropropagació, sanejament i
plantes lliures de patògens. Biotransformació,
bioremedació, producció in vitro de fàrmacs.
Biotecnologia i bioseguretat
HBJ
A. Pelacho UdL
1 Canvi climàtic i d’ús del sòl en ecosistemes
agrícoles i forestals. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Estudi dels paràmetres que identifiquen el
canvi climàtic i els relacionen amb el futur ús
de les superfícies forestals
HBJ, CTFC
M. T. Sebastià UdL, CTFC
1
Creació de models digitals del terreny (MDT). R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Models digitals del terreny (MDT). Sistemes
de coordenades de referència. Models digitals
d'elevacions (MDE). Captació de dades.
Mètodes d'interpolació.
EAGROF
Manel Ribes UdL
1
Eines per al manteniment de la diversitat i
producció en prats i pastures de muntanya. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Aplicació de les tècniques de mostreig per a
l'anàlisi de producció i diversitat en prats i
pastures. Estudi de les pràctiques
agroramaderes realitzades i la seva influència
sobre la composició d'altres comunitats.
Coneixement de les comunitats de prats i
pastures en ambients de muntanya des del
punt de vista florístic i productiu.
Problemàtica dels ambients de prats i pastures
en la muntanya. Tipologia de prats/pastures
al Pirineu Central. Descripció del maneig i
calendari de gestió. Metodologies per a
l'anàlisi de la vegetació des del punt de vista
de la composició florística, producció i
qualitat. Mostreig de camp i anàlisi de
resultats.
PVCF
C. Chocarro UdL
1
Hidrologia de les avingudes: Mètodes d’Anàlisi i
Avaluació riscs. R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Processos de generació d'avingudes
hidrològiques. Índexs de magnitud. Anàlisi a
diferents escales espacial i temporal.
Funcions de probabilitat del risc. Models de
simulació. Delimitació dels espais
inundables.
MACS
C. Balasch UdL
1
La investigació aplicada a la gestió de sistemes
forestals. R 2,5 25 37,5 Aula.
Informàtica.
Presentació
d’exercicis
Fites del sector forestal i línies prioritaries
d’investigació. Models de creixement de
massa arbòria. Models de creixement d’arbres
individuals. Conservació de recursos
genètics.
PVCF
A. Aunós UdL
1 Monitorització de sistemes ambientals R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori
Presentació
d’exercicis
Classificació i característiques dels sistemes
ambientals i dels contaminants. Indicadors
fisicoquímics. Interacció entre partícules
col·loidals en suspensió: coagulació i
filtració. Matèria orgànica natural. Processos
redox biòtics i químics. Transport i bescanvi
entre fases. Equilibris de complexació
específica i inespecífica. Cicles, regulació i
paper biològic de metalls traça i de
compostos orgànics. Biodisponibilitat i
toxicitat. Presa de mostres. Tècniques
analítiques per contaminants. Mesuraments al
laboratori, al camp i in situ.
QUÍMICA
J. Galceran UdL
1 Tecnologies per l’estudi i la caracterització dels
materials lignocel·lulocics R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Presentació
d’exercicis
Tecnologies per l'estudi i la caracterització
dels materials lignocellulosics. Química dels
materials lignocellulosics. Caracterització en
estat sòlid. Caracterització en estat líquid.
Mètodes degradants. Altres mètodes.
EAGROF
C. Iglesias UdL
1 Sistemes i Sensors per Caracteritzar la Vegetació R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Introducció als sistemes electrònics. -
Introducció als sensors i transductors.
Principis físics de la detecció de la vegetació.
Principals paràmetres vegetals susceptibles de
medir-se. Sistemes i sensors per caracteritzar
les plantes. Sensores remots. Simulació de la
vegetació.
EAGROF
J.R. Rosell UdL
1 Teledetecció i Inventari forestal Avançats R 2,5 25 37,5
Aula.
Informàtica.
Laboratori.
Camp.
Presentació
d’exercicis
Panoràmica de les tècniques i coneixements
científics existents actualment per a
l’inventari i caracterització dels recursos
forestals, ja sigui mitjançant mesuraments
presos en parcel·les terrestres o mitjançant
l’aplicació de la teledetecció (tant fotografies
aèries com imatges de satèl·lit) en les
diferents regions de l’espectre
electromagnètic que resulten d’utilitat.
Descripción del perfil
Estudiantes en posesión de los títulos de Ingeniero Agrónomo, Ingeniero de Montes, Tecnología de Alimentos, Biotecnología, Veterinaria, Ciencias Medioambientales, Biología, Bioquímica, Farmacia u otras titulaciones equivalentes.
Requisitos de admisión – Vías de acceso
Titulaciones oficiales actuales
Ingeniería de Montes, Ingeniería Agronómica, Biotecnología, Biología, Veterinaria, Ciencias Medioambientales, Bioquímica, Farmacia.
Ingeniería Agronómica e Ingeniería de Montes de otros países europeos o latinoamericanos.
La duración del master es la mínima que un estudiante ha de cursar para tener acceso a los programas de doctorado (60 ECTS).
Criterios de selección
Criterios de selección y de valoración de méritos
Hay un órgano de admisión que se encarga de realizar este proceso.
Se contemplarán diversos requisitos para la admisión de alumnos:
• expediente académico
• conocimiento de lenguas, especialmente inglés, catalán y castellano
• actividad profesional y/o de investigación relacionada
• justificación del interés por el curso
• referencias de profesores universitarios o de investigadores de centros de investigación
• formación o actividad complementaria
Se contempla, también, la posibilidad de una entrevista personal
La selección de los estudiantes para su admisión se hará exclusivamente utilizando razones académicas o científicas.
DFP_
DFP_
DFP_